Membre d'una nissaga de la petita noblesadel segle XVI. La família era oriünda de Flix, a la Ribera d'Ebre. A l'església de Sant Francesc, de Flix, es troben les despulles familiars. Aquests nobles de la vila també formaven part de l'oligarquia barcelonina que participava dels càrrecs polítics del Consell de Cent.
L'any 1399 la ciutat de Barcelona havia comprat la baronia de Flix al rei Martí per dominar el trànsit fluvial de l'Ebre, per on baixaven les barques carregades de blat i d'altres productes de les planes del Segre, de Navarra i de Castella i Aragó que assortien de queviures la capital. És possible que aquest moviment comercial fos el que va enriquir la família dels Vilanova... En Perot va ser fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves. Va iniciar estudis de lleis a la Universitat de Lleida el 1551. Va completar la seva formació humanística amb estudis de gramàtica i lògica. Així va obtenir el títol de batxiller l'any 1555, i es va doctorar al maig de 1562 a Barcelona. Els anys posteriors als seus estudis els va dedicar a atendre els interessos i les propietats de la família. No va arribar a ser un jurista destacat ni va deixar publicada cap obra de jurisprudència. El seu germà Gaspar, però, sí que va fer una carrera de càrrecs a la cort dels Àustria. Amb ell, i amb el seu Pare Bartomeu, en Perot va assistir a les corts de 1563-1564. Van ser diputats a Corts per la vegueria de Tortosa, en el braç militar. Quan en Perot tenia trenta anys va perdre un ull, malgrat els esforços dels cirurgians. Era al gener de 1563. Dos anys més tard, per mitjà de la família amiga dels Ribelles, va començar a tractar del seu casament amb Hipòlita Quintana. Els capítols matrimonials estipulen que Bartomeu de Vilanova, el pare, feia Perot el seu hereu, reservant-se l'usdefruit dels béns llegats. L'esposa aportava al matrimoni un dot de 4.000 lliures. Les esposalles es van celebrar a la catedral de Barcelona el dimarts sant d'aquell mateix 1565. El matrimoni, però, no va tenir fills. Dos anys després de casar-se, en Perot va demanar els serveis d'una llevadora, Isabel Ferranda. Però, malgrat els remeis i les receptes de la llevadora, el matrimoni no va aconseguir descendència, almenys fins a l'any 1573, data en què s'acaba el diari d'en Perot. No sabem en quina data va morir, però sospitem que en fer-ho sense fills- les seves propietats van passar a branques menors de la família.
L'any 1399 la ciutat de Barcelona havia comprat la baronia de Flix al rei Martí per dominar el trànsit fluvial de l'Ebre, per on baixaven les barques carregades de blat i d'altres productes de les planes del Segre, de Navarra i de Castella i Aragó que assortien de queviures la capital. És possible que aquest moviment comercial fos el que va enriquir la família dels Vilanova... En Perot va ser fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves. Va iniciar estudis de lleis a la Universitat de Lleida el 1551. Va completar la seva formació humanística amb estudis de gramàtica i lògica. Així va obtenir el títol de batxiller l'any 1555, i es va doctorar al maig de 1562 a Barcelona. Els anys posteriors als seus estudis els va dedicar a atendre els interessos i les propietats de la família. No va arribar a ser un jurista destacat ni va deixar publicada cap obra de jurisprudència. El seu germà Gaspar, però, sí que va fer una carrera de càrrecs a la cort dels Àustria. Amb ell, i amb el seu Pare Bartomeu, en Perot va assistir a les corts de 1563-1564. Van ser diputats a Corts per la vegueria de Tortosa, en el braç militar. Quan en Perot tenia trenta anys va perdre un ull, malgrat els esforços dels cirurgians. Era al gener de 1563. Dos anys més tard, per mitjà de la família amiga dels Ribelles, va començar a tractar del seu casament amb Hipòlita Quintana. Els capítols matrimonials estipulen que Bartomeu de Vilanova, el pare, feia Perot el seu hereu, reservant-se l'usdefruit dels béns llegats. L'esposa aportava al matrimoni un dot de 4.000 lliures. Les esposalles es van celebrar a la catedral de Barcelona el dimarts sant d'aquell mateix 1565. El matrimoni, però, no va tenir fills. Dos anys després de casar-se, en Perot va demanar els serveis d'una llevadora, Isabel Ferranda. Però, malgrat els remeis i les receptes de la llevadora, el matrimoni no va aconseguir descendència, almenys fins a l'any 1573, data en què s'acaba el diari d'en Perot. No sabem en quina data va morir, però sospitem que en fer-ho sense fills- les seves propietats van passar a branques menors de la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada