CASTELL DE RIBA-ROJA (1a part)

Riba-roja va ésser construïda en funció del castell de defensa i d'avantguarda, amb el seu bec rogenc sobre el riu, com si vulgués travessar i empendre camí cap a Lleida. Aquest sentit ve reforçat per l'existència i situació especial de la Roca "La Pena", tocant el castell, amb un tallat que va a la fondalada de la Barvulla, d'on puja cap a l'Oest a una altitud poc menys accentuada que la de l'esmentada Roca, fins a trobar les cases del darrer tram del carrer de la Palla. D'aquestes, com si pugéssim esglaons, s'arriba fins la Roca la Campana.
El castell, amb la seva petita capella, construït al s. XII, probablement fou la continuació d'alguna torre de guaita més antiga, posada en un lloc estratègic important. Unit a ell, va néixer el poble actual.
Devia tenir, per les restes, una amplària de 70 metres; arribava a prop,-a l'Est-, de ca "Morícios" que té el seu contrafort al carrer del "Sequero" i , a la part de ponent, cap a la Pena; i devia tocar, potserr, part de les anomenades casas Favó-Dascarrega, amb contraforts i separades de l'antiga dels "Plaza"(avui casa Janot), per una baixada dissimulada cap al riu.
La muralla de via, rodejava el castell i el poble antic, passant, per la Barvulla, cases Favó-Descarrega i Janot, carrer del castell, i part del de "Sequero". A la darreria del segle XV i primera meitat del segle XVI, Riba-roja augmentà portals. El poble i la seva muralla és refà pel darrer tram de la Barvulla, passà pel portal (segle XV-XVI) que surt al carrer de la Palla, puja, pel de la Presó (Mestre Cabané actual) on es troba amb el porxo de Sant Roc; segueix pel carrer de la presó, al final del qual devia seguir pel carrer del castell fins al de la Pena, i pel nord-est, el del Sequero...

(De Dolors Cabré. Riba-roja d'Ebre i terme municipal.) Entrada de Abraham Cervelló i Núria Castellví)

TERESA GIL DE VIDAURE, amant de Jaume I.

1262. 1 de desembre. Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, ven per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.
“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans, estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns, cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques, descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)
Afronta dit castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots accessoris i afrontacions predits i altrtes que siguin venem, lliurem i concedim i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)
Manant fermament i estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge com a son senyor natural.
Se+nyal de Jaume per gracia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida. Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer testimonis.
Jo Simo de sant feliu notari public de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari public de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu castelli…”[1]
[1] MUÑOZ, Pere (coord.). Reculls històrics de Flix. FP de Flix. 1982. Pag. 77-78.

Quin castell no és de la Ribera d'Ebre?

Els francs i les invasions musulmanes

Dues forces van canviar l'Europa: el sorgiment de l'islam a l'est, la qual cosa va produir la conquesta d'Ibèria i les invasions d'Europa, el sorgiment del poble franc com a primer poder imperial des de la caiguda de Roma, i l'aturament de l'expansió musulmana.
A l'oest, el començament d'aquest nou ordre seria el sorgiment dels carolingis, majordoms del palau dels reis francs. Eren, a l'inici, bàrbars romanitzats, civilitzats pel cristianisme i per una evolució gradual dintre de la noblesa franca. La dinastia carolíngia va arribar a la seva fi durant el regnat de Carles Martell, ja que va dividir el territori entre els seus fills sense cap mena d'oposició (encara que va ignorar al seu fill Bernard). Al mateix temps va enfortir l'estat francès derrotant militarment els exèrcits de les nacions estrangeres hostils que l'atacaven a totes les fronteres: els saxons, pagans del nord els quals serien sotmesos pel seu net Carlemany, i els moros al sud, aturant el seu camí cap a la conquesta del continent.
També era un administrador i governador intel·ligent, organitzant allò que seria el model de govern medieval europeu: un sistema de feus, lleials als barons, comtes, ducs i finalment al rei, o en el seu cas, el mairo domus and princeps et dux Francorum, "Primer Majordom i Príncep dels Francs". La seva coordinació amb l'església també formaria el patró de govern de l'església i l'estat. Va crear també el primer exèrcit occidental poderós des de la caiguda de Roma. Martell canviaría Europa passant d'una colla de bàrbars lluitant els uns contra els altres a convertir-la en un estat organitzat.
Carlemany va ser coronat emperador a Roma pel Papa el nadal de l'any 800. Va unificar el territori que avui dia compren la França moderna, l'Alemanya occidental i el nord d'Itàlia. Dos cents anys després de la mort de Carlemany, Europa es va trobar en conflicte, l'est i l'oest lluitant pel poder i la influència. Tot i així, el poder de govern retornaria a les autoritats regionals o locals a finals d'aquest període. Sería en el període de la baixa edat mitjana que es consolidarien les nacions-estats i el poder es centralitzaria una vegada més.
(Vikipedia)